Vidas paralelas : los generales Domingo Batet y Manuel Goded / Fernando Puell de la Villa
Puell de la Villa, Fernando


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 36 (2023) , p. 63-67
Número dedicat a "Ejércitos de la Guerra Civil".

En el present article es glossarà i compararà la trajectòria professional de dues dels generals que es van posicionar a favor i en contra del cop d'estat de juliol de 1936 i van ser representatius de la ideologia dels dos bàndols enfrontats en la Guerra Civil, posant en relleu les similituds o diferències que van jalonar la seva carrera i els valors morals i castrenses que van singularitzar a tots dos personatges: d'una part, el general de divisió Domingo Batet Mestres (Tarragona, 1872-Burgos, 1937), paradigma del perfecte militar professional, i de l'altra, el de la mateixa ocupació Manuel Goded Llopis (Sant Joan de Puerto Rico, 1882-Barcelona, 1936), paradigma també de la tendència dels militars a interferir en la vida política. Batet i Goded representen dues visions contraposades de l'oficialitat del primer terç del segle XX, però bastants trets de les seves carreres castrenses es presten a poder comparar les seves biografies de mode similar al fet per Plutarc fa gairebé dos mil anys.

La Expedición catalana contra Córdoba del 1010 / Amancio Isla Frez
Isla Frez, Amancio


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 31 (2022) , p. 52-56 : il
Número dedicat a " Ejércitos medievales hispánicos (III). Condes, reyes y califas (929-1031)".

L'any 1010, i enmig d'una guerra civil en al-Ándalus entre àrabs i berbers pel domini del califat, els primers van cridar en el seu auxili als comtes Ramón Borrell de Barcelona i Armengol d'Urgell, perquè els assistissin amb els seus exèrcits. Així va començar un dels episodis més cridaners i sorprenents del període.

Centauros de metal / Yeho Balbás
Balbás, Yeyo


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 23 (2020) , p. 60-63 : il
Número dedicat a "Ejércitos medievales hispánicos (I). Los visigodos".

Al febrer de 820, Bera, el primer comte de Barcelona, es va enfrontar a Sanilo davant rei franc Ludovico Pío en un duel judicial "segons els seus propis costums". Aquella tradició, en la qual els dos gots van demostrar la seva destresa a cavall, resultava desconeguda per als francs, els qui amb el temps desenvoluparien una força de cavalleria "capaç d'obrir una bretxa en les muralles de Babilònia".

Las Atarazanas de Barcelona / Marcel Pujol i Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 14 (2018) , p. 58-63 : il
Número dedicat a "La Armada española (I). El Mediterráneo, siglo XVI".

Drassana, terme que procedeix de l'àrab dar-as-sina'a, significa, literalment, "casa de construcció", encara que amb el pas del temps va modificar el seu significat cap al de "establiment per a la construcció i l'equipament de les galeres". En el segle XVI, la forta pressió que l'Imperi otomà exercia en la seva política d'expansió cap al Mediterrani occidental va obligar a Carles I i a Felip II a augmentar la disponibilitat de les seves esquadres de galeres amb què dotar a l'Armada espanyola al Mediterrani. A mitjan segle la Corona va posar en marxa un projecte constructiu amb l'objectiu de convertir les Reals Drassanes de Barcelona en un centre de producció de galeres a gran escala.

Tropas marroquíes de Regulares Indígenas / José Luis de Mesa
Mesa Gutiérrez, José Luis de


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 36-39 : il
Número dedicat a "1938: la Batalla del Ebro".

Les tropes nacionals, una vegada que les republicanes es van establir en defensiva al no poder avançar més, van realitzar fins a set contraatacs principals, després de moviments tàctics previs per a millorar les seves posicions, i sempre d'acord amb l'esdevenir de la situació tàctica i estratègica en tots els seus termes, però amb la finalitat de desgastar el màxim possible al seu enemic.

La Batalla en el aire / David Gesalí, David Íñiguez Gràcia
Gesalí i Barrera, David


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 40-43 : il
Número dedicat a "1938: la Batalla del Ebro".

Les tropes nacionals, una vegada que les republicanes es van establir en defensiva al no poder avançar més, van realitzar fins a set contraatacs principals, després de moviments tàctics previs per a millorar les seves posicions, i sempre d'acord amb l'esdevenir de la situació tàctica i estratègica en tots els seus termes, però amb la finalitat de desgastar el màxim possible al seu enemic.

Contraofensiva nacional y guerra de desgaste / Fernando Martínez de Baños
Martínez de Baños Carrillo, Fernando


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 44-52 : il
Número dedicat a "1938: la Batalla del Ebro".

Les tropes nacionals, una vegada que les republicanes es van establir en defensiva al no poder avançar més, van realitzar fins a set contraatacs principals, després de moviments tàctics previs per a millorar les seves posicions, i sempre d'acord amb l'esdevenir de la situació tàctica i estratègica en tots els seus termes, però amb la finalitat de desgastar el màxim possible al seu enemic.

Corresponsales a la deriva / Carlos García Santa Cecilia
García Santa Cecilia, Carlos


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 54-57 : il
Número dedicat a "1938: la Batalla del Ebro".

Mil vegades evocada, però mai reconstruïda en els seus detalls, la peripècia de cinc dels més grans corresponsals estrangers de la guerra espanyola a bord d'una barcassa a la meitat de l'Ebre constitueix, també, una imatge immillorable de les raneres d'una aventura periodística irrepetible. Hemingway, Matthews, Capa, Sheean i Buckley tornaven d'entrevistar a Líster per a confirmar sobre el terreny la retirada de l'exèrcit republicà.

"Nunca olvidaré el Ebro" : las mujeres británicas recuerdan la cueva hospital de La Bisbal de Falset / Angela Jackson
Jackson, Angela


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 64-67 : il
Número dedicat a "1938: la Batalla del Ebro".

En la República, durant la Guerra Civil, gran part del treball del personal sanitari prop de la zona de combat es realitzava en unitats mèdiques mòbils. On era possible, els edificis es convertien en hospitals, però en agreujar-se el conflicte també van haver de treballar en trens, túnels clausurats o, per exemple, en una cova no gaire lluny de l'Ebre.

Resistencia o armisticio. Consecuencias de la batalla del Ebro / Fernando Hernández Sánchez
Hernández Sánchez, Fernando


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 74-77 : il
Número dedicat a "1938: la Batalla del Ebro".

Quan, una vegada més, l'exèrcit republicà va passar de l'ofensiva a la retirada a costa d'innombrables pèrdues, pocs es feien il·lusions sobre el futur. Malgrat els esforços polítics i militars per mantenir la resistència, la retracció de les democràcies, l'embranzida irresistible de l'exèrcit franquista implementat per la ingent massa de material i suport militar de l'Eix, i l'agreujament de les condicions materials de vida de la població civil van fer condir la desmoralització en la zona republicana.

Memoria y patrimonio. El campo de batalla 75 años después / David Tormo Benavent
Tormo i Benavent, David


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 78-81 : il
Número dedicat a "1938: la Batalla del Ebro".

La batalla de l'Ebre és un dels esdeveniments que han marcat la història més recent d'Espanya. La seva petjada s'ha deixat notar en la memòria dels milers de protagonistes involuntaris que van lluitar en ella, i també en el territori que va patir els seus efectes.

El Ebro en el horizonte / Juan José Oña Fernández
Oña Fernández, Juan José


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 10-16 : il
Número dedicat a "1938: la Batalla del Ebro".

18 de juliol de 1938. Milers d'homes, contendents en una guerra civil que compleix dos anys, vigilen les ribes oposades i enemigues d'un riu. Els homes d'una riba han estat protagonistes d'aquell avanç fulgurant: pertanyen al Cos d'Exèrcit Marroquí; els de davant són els d'una renovada força republicana: l'Exèrcit de l'Ebre.

Inteligencia militar en la batalla del Ebro / Fernando Puell de la Villa, Hernán Rodríguez Velasco
Puell de la Villa, Fernando


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 18-21 : il
Número dedicat a "1938: la Batalla del Ebro".

Dos òrgans d'intel·ligència militar funcionaven a ple rendiment al juliol de 1938: una amalgama de serveis dirigits pel coronel Estrada en el bàndol republicà i el Servei d'Informació i Policia Militar (*SIPM), dependent del coronel *Ungría, en el franquista. Tots dos van desenvolupar una eficaç labor en les setmanes prèvies a la batalla de l'Ebre, encara que Franco, intoxicat pel contraespionatge republicà, va desestimar la informació enviada pel *SIPM a la seva Caserna General.

El Cruce del río y el ataque a Gandesa / Xavier Rubio Campillo
Rubio i Campillo, Xavier


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 22-31 : il
Número dedicat a "1938: la Batalla del Ebro".

En aquest xoc van coincidir, com en cap altre escenari de la guerra, desenes de milers d'homes dels dos bàndols durant mesos. Va ser la batalla més intensa, i no sols des del punt de vista destructiu, sinó també des del gran cúmul de vivències experimentades i que es van plasmar en centenars de biografies i testimoniatges terriblement esquinçadors.

La Vida cotidiana en el frente / Juan Carlos Losada Malvárez
Losada Malvárez, Juan Carlos


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 32-35 : il
Número dedicat a "1938: la Batalla del Ebro".

En aquest xoc van coincidir, com en cap altre escenari de la guerra, desenes de milers d'homes dels dos bàndols durant mesos. Va ser la batalla més intensa, i no sols des del punt de vista destructiu, sinó també des del gran cúmul de vivències experimentades i que es van plasmar en centenars de biografies i testimoniatges terriblement esquinçadors.

1640 : la Guerra dels Segadors / María Ángeles Pérez Samper
Pérez Samper, Maria dels Àngels


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 1 (2013) , p. 52-57 : il
Número dedicat a "La Guerra de los Treinta Años".

La Guerra dels Segadors va ser una guerra dins d'una altra guerra, una guerra entre Catalunya i la Monarquia Espanyola, dins de la gran guerra europea dels Trenta Anys i, més concretament, dins de la seva etapa culminant, la guerra per l'hegemonia entre Espanya i França. Les causes i conseqüències, les vicissituds de l'una i l'altra van interferir decisivament en ambdues.